La prestació per desocupació reconeix el dret dels treballadors a, quan han perdut la feina, poder mantenir una qualitat de vida que els permeti reinserir-se en el mercat laboral. L’atur està pensat per a aquells treballadors que es veuen sense feina per causes alienes a la seva voluntat, per tant una baixa voluntària en general no donarà dret a un treballador a cobrar l’atur. La baixa voluntària, és a dir la finalització del contracte instada per un treballador, normalment, no dóna dret a cobrar la prestació per desocupació.
Excepcions a la norma de baixa voluntària i l’atur, ¿és sempre així?
L’Estatut dels Treballadors contempla alguns casos concrets en els quals sí es pot sol·licitar la prestació d’atur, tot i que sigui el treballador qui decideixi renunciar al contracte i tenir dret a atur. En aquests casos, els efectes són els mateixos que quan la rescissió del contracte no la causa el treballador. Aquestes excepcions a la norma són les següents:
- Mobilitat geogràfica: Quan el treballador ha d’escollir entre canviar el seu domicili habitual o abandonar el seu lloc de treball. Aquesta situació es dóna quan l’empleat, a causa d’un canvi en el seu centre de treball, es veu obligat a canviar la seva residència habitual. En aquest cas, per justificar la renúncia al lloc de treball s’hauran de tenir en compte factors com la distància entre el nou lloc de treball i l’antic, el temps de desplaçament al nou centre de treball i els costos que el desplaçament suposen per al treballador .
Atenció, tot i això a les condicions contractuals ja que, no estarà justificada la renúncia si el contracte de treball preveu específicament el desenvolupament de les seves tasques en centres de treball itinerants - Modificació substancial de les condicions de treball: Aquests són els casos en què l’ocupador canvia dràsticament les condicions en què el treballador desenvoluparà les seves funcions. Es consideren modificacions substancials les que afectin qüestions centrals de la relació laboral, com ara el sistema de retribució, la jornada laboral, l’horari, les funcions del treballador o el règim de treball a torns.
- Incompliments greus de l’empresari: Es dóna quan l’empresari incompleix les seves obligacions contractuals. Els casos més habituals d’incompliment solen estar relacionats amb els impagaments o retards en els pagaments, l’assetjament laboral o la desocupació.
Baixa voluntària pel canvi de lloc de treball
És molt habitual que els treballadors sol·liciten una baixa voluntària per canviar d’empresa. En aquest cas, si després de la baixa voluntària s’entra a treballar en un altre lloc de treball, òbviament sense necessitat de cobrar l’atur, allò cotitzat es comptarà a efectes de poder accedir a la prestació per desocupació en el futur. Recordem que, a aquests efectes, només es tindrà en compte el cotitzat en els últims sis anys
- Cessament voluntari i no superació del període de prova
El treballador que ha demanat la baixa voluntària per canviar de feina podria arribar a cobrar l’atur si no supera el període de prova en el nou lloc de treball, sempre que hagin passat tres mesos mínim entre el moment de la baixa voluntària i la no superació del període de prova.
En aquests casos, però, s’ha de tenir en compte amb el frau ja que moltes vegades s’utilitza aquesta opció per cobrar l’atur, tot i agafar la baixa voluntària, és per això que s’ha de ser cautelós en casos com aquest. Evidentment, la baixa voluntària durant el període de prova no dóna dret a cobrar l’atur
- Cessament voluntari i contractació temporal
Tenint en compte l’elevat nombre de contractes temporals que es donen avui en dia, no seria desgavellat plantejar-se si la finalització d’un contracte temporal després d’una baixa voluntària prèvia donaria al treballador el dret a percebre una prestació per desocupació.
La finalització d’un contracte laboral pel “pas del temps previst” sí que genera el dret a percebre l’atur tot i que, igual que en el cas anterior, també s’ha d’estar molt atents al frau.
