El terme drets dels treballadors és usat en molts contextos. Des en parlaments polítics grandiloqüents fins a la més habitual conversa del bar. És una locució tan repetida que moltes vegades acaba sent utilitzat com una idea abstracta, més que com a drets reals que han de ser respectats per l’empresa i defensats per les institucions com una sèrie de percepcions vagues sobre que està bé o que està malament.
Per poder materialitzar en el dia a dia dels treballadors quins són els seus drets i, per tant, que li poden exigir al seu empresari, hem d’atendre al que disposa la llei, en aquest cas, l’Estatut dels Treballadors.
LA IMPORTÀNCIA DE CONVENIS I CONTRACTES
Partim d’una premissa molt concreta: els drets sorgeixen del que disposa la legislació, però tot allò que regula una relació laboral no pot estar recollit en la llei: la jornada laboral, el temps de treball, el salari, la distribució dels torns o les funcions del treballador. Tots aquests aspectes generaran drets al treballador, ja que hauran de ser respectats per l’empresari. Aquestes qüestions es regulen en els convenis col·lectius i en els contractes de treball de cada treballador. Tots dos són d’obligat compliment, tant per part dels treballadors com per part dels empresaris i, en cas d’incomplir-se greument, seran motiu de finalització de la relació laboral, amb el corresponent dret a indemnització, que serà la mateixa que en el cas d’un acomiadament col·lectiu. Per tant, serà de vital importància atendre a aquestes dues fonts de dret per saber quins són els drets que existeixen en cada cas concret.
QUINS DRETS RECONEIX L’ESTATUT DELS TREBALLADORS?
És de vital importància entendre que allò que estableix la llei té prioritat aplicativa, així que qualsevol contracte de treball que contradigui directament el que estableix l’Estatut no serà vàlid. Analitzem, doncs, els drets comuns de tots els treballadors.
Per començar, hi ha els drets bàsics dels treballadors, que generen un deure de no intromissió per part de l’empresari. Aquests vénen configurats prèviament per la Constitució espanyola i, per tant, generen una protecció reforçada, per ser fonamentals per al funcionament democràtic. En altres paraules, qualsevol vulneració empresarial que els atac serà considerada nul·la, és a dir que s’hauran restablir les condicions prèvies a la vulneració. I, en ser drets fonamentals les institucions públiques tenen el deure de protegir-los. Aquests drets són:
a) Treball i lliure elecció de professió o ofici.
b) Lliure sindicació.
c) Negociació col·lectiva.
d) Adopció de mesures de conflicte col·lectiu.
e) Vaga.
f) Reunió.
g) Informació, consulta i participació a l’empresa.
Evidentment, la seva aplicació no és universal, i per al seu exercici s’haurà de seguir la normativa pròpia que els regula, en la majoria de casos, el Reial Decret llei 17/1977, de 4 de Març, sobre relacions de treball.
DRETS EN LA RELACIÓ DE TREBALL
D’altra banda, hi ha els drets en la relació de treball pròpiament dits. Aquests generen un deure directament sobre l’empresari que, no solament els ha de respectar indirectament sinó que ha d’actuar per protegir-los i el vinculen des del moment en què es realitzi el contracte.
• Dret a l’ocupació efectiva: Suposa l’obligació directa de l’empresari de proporcionar tasques a realitzar durant la jornada laboral. Bàsicament, no es pot tenir a un treballador sense fer res, ocupant un lloc de treball sense ocupar funcions.
• Dret a la promoció i formació: Part de la idea que amb el desenvolupament de les funcions, els treballadors adquireixen uns coneixements que els permeten realitzar funcions de més complexitat o responsabilitat, per tant, se’ls ha de donar l’opció a d’accedir a un treball més qualificat, amb millor remuneració i amb millors expectatives. D’altra banda, també s’ha de donar l’opció d’obtenir permisos per formar-se en allò relacionat amb el lloc que ocupen.
• Dret a no ser discriminats: això suposa la prohibició de ser discriminats tant en el moment de la selecció com en els llocs de treball en si mateixos. Aquesta prohibició de discriminació inclou les raons de sexe, estat civil, edat, origen racial, condició social, religió o ideologia, afiliació sindical o llengua. Tampoc es podrà discriminar els treballadors per raons de discapacitat, sempre que les seves aptituds els permetin realitzar el treball.
• Dret a la integritat física: Això no suposa només que no agredeixi directament als treballadors, sinó que implica que es compleixin les mesures de seguretat i higiene en el treball. Cada lloc en concret tindrà unes característiques en funció de les tasques requerides i els riscos que comporten i s’hauran d’atendre les especificacions de cada regulació.
• Dret al respecte de la seva intimitat: Els treballadors tindran dret a la seva intimitat, tant fora del seu lloc de treball com en el mateix. Això suposa, per exemple, que en cas de ser monitoritzats mentre treballen, se’ls ha de mantenir informats.
• Dret a la percepció puntual de la remuneració pactada: Bàsicament, un treballador ha de percebre el seu salari mensualment i amb puntualitat.
• Dret a l’exercici individual de les accions derivades del seu contracte: En cas que no es respectin algun dels drets, tant fonamentals com els contractuals o els recollits en el conveni col·lectiu, el treballador té dret a reclamar-los com consideri oportú, inclosa la via judicial sense que això li suposi cap perjudici.
