“Què en penseu que en els últims anys s’estigui veient que són els tribunals supraestatals els que estiguin reconeixent més drets als treballadors?”, Amb aquesta pregunta s’han dirigit a nosaltres a través de les xarxes socials. En aquest article donarem la nostra opinió.
Els Tribunals supraestatals senten precedent?
Compartim la perspectiva que estan sent els tribunals supraestatals els que estan asseient precedents en el reconeixement de drets i llibertats per als treballadors. En aquest sentit, som partidaris que continuï sent així, mentre que no es reconegui dins d’un marc legislatiu intern, sense perjudici que, amb posterioritat, aquest tipus d’empara internacional pugui ser executat amb facilitat en un Estat.
Cal tenir en compte que la protecció nacional i la protecció internacional coincideixen en la majoria dels casos. Fins i tot, hi ha moments en què són els propis tribunals estatals que també amplien les llibertats dels treballadors en la seva jurisprudència. No obstant això, no és suficient i, la majoria de les vegades, la regulació interna és massa genèrica. Aquí és on entren els tribunals supraestatals perquè, en supòsits concrets, s’estenguin els conceptes necessaris perquè s’aconsegueixi una major protecció per al treballador o, en alguns casos, per a l’empresari.
Tribunals supraestatals: Tribunal de Justícia de la Unió Europea
Precisament, un exemple és el que va succeir amb la recent Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de data 2017.09.05 sobre les comunicacions dels treballadors, que analitzem en un article anterior del Bloc. A Espanya, res es preveu sobre el control de les comunicacions dels treballadors de forma expressa en el mateix Estatut dels Treballadors o acudint a una norma general i amb supremacia com és la Constitució Espanyola. En ambdues legislacions, tan sols s’estableix, de forma genèrica, el respecte de la intimitat i dignitat del treballador com a persona davant la facultat empresarial de direcció i control, també reconeguda legalment. No obstant això, ha estat la doctrina jurisprudencial asseguda pels tribunals supraestatals la que progressivament ha anat ampliant el concepte d’intimitat del treballador sobre el control empresarial.
Tot això, tindria una possible motivació, i és que, el dret internacional per se és un ordenament jurídic que arriba a ser més garant que un ordenament jurídic estatal, ja que l’ordenament internacional sol ser més progressista i no presenta tanta dificultat a l’hora de modificar-la o adaptar-la d’acord el transcurs del temps. A més, cal pensar que els òrgans supraestatals (siguin òrgans legislatius o tribunals supraestatals) no es troben vinculats a mantenir un statu quo ni a unes premisses conservadores que són difícils de canviar com succeeix en els ordenaments nacionals.
Harmonitzar la perspectiva internacional
Per tant, és més senzill harmonitzar i ampliar els drets fonamentals dels treballadors des de la perspectiva internacional que serà aplicable a la majoria dels estats, ja que actuen des d’una posició més externalitzada i globalitzada, no des d’una postura més conservadora típica dels Estats.
És per aquesta raó pel que ha estat més fàcil afavorir l’aparició o ampliació de llibertats per als treballadors en el nivell internacional. Si bé, encara queda molt camí per recórrer i sempre la doctrina internacional pot canviar.
